Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
comtat de Nimes
Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
Cantal
Volcà
Massís volcànic d’Alvèrnia, Occitània, que forma un conjunt circular i culmina al Plom del Cantal (1858 m).
És constituït per materials volcànics heterogenis erosionats sobretot pel glacialisme Els contraforts del massís són notables superfícies de pastura
la Sanha
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
Situada a la costa mediterrània, forma part de l’aglomeració de Toló, al SW d’aquesta ciutat Drassanes i reparacions navilieres
Brulhès
Territori de l’Agenès (Guiena), a Occitània, centrat a Lairac.
Al segle XI formà un vescomtat dependent del comtat d’Agenès, que al segle XIII passà al vescomtat de Bearn i posteriorment al comtat d’Armanyac
Carcassès
Territori del Llenguadoc, Occitània, França, entre la Muntanya Negra i les Corberes, drenat pel riu Aude i el seu afluent el Fresquel i travessat pel canal de Migjorn.
La principal ciutat és Carcassona La seva història medieval s’identifica amb la del comtat de Carcassona Formà part, en temps moderns, fins a la Revolució Francesa, de l’administració política del Llenguadoc
Armanyac
Regió històrica de Gascunya, Occitània, a la conca d’Aquitània, que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.
És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de nou el 1285 Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats…
Gavarnia
Poble
Poble de Gascunya, Occitània, al departament dels Alts Pirineus, França.
Centre turístic al nord del circ de Gavarnia , circ glacial que, esglaonat en tres nivells, tanca la vall del gave de Pau i en el qual es forma una cascada d’uns 420 m d’altura
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110
Menton
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, a la Costa Blava, a 9 km de Mònaco.
És un centre de vacances d’hivern, situat en una abrigada badia que hi permet una vegetació subtropical flors i tarongers Formà part del principat de Mònaco fins el 1848 i fou república independent 1848-60 fins que fou annexada a França 1860
Auloron
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, al departament dels Pirineus Atlàntics, França, a la confluència dels gaves d’Aussau i Aspa, que formen la riera d’Auloron.
Té fàbrica d’amortidors i altres productes mecànics, teixits de llana, indústries de la fusta i fàbrica de xocolata El vescomte de Bearn hi edificà un castell 1080, entorn del qual es formà una ciutat feudal fins la unió de Bearn a la corona de França Església de Santa Maria, antiga catedral ss XII i XIII, amb magnífic portal romànic Té restes de fortificacions