Resultats de la cerca

La seva situació, vora les buferes i els aiguamolls de la Petita Camarga, permet l’aprofitament saliner Fou fundada per Lluís IX de França, el qual concedí franquícies per a estimular el seu creixement i s’hi embarcà el 1248 i el 1270 cap a l’Orient L’any 1269 hi recalà Jaume I en renunciar a la seva croada a Terra Santa Se'n conserva el gran recinte emmurallat s XIII, de forma rectangular amb torres rodones i quadrades, que encercla la ciutat antiga fou començat per Lluís IX i acabat pel seu fill Felip l’Ardit També fou obra de Lluís IX la torre rodona de Constança…

L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen l’abadia de…

S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…

És situada a la zona de contacte entre el Baix Carcí i l’extrem occidental del Llenguadoc Emplaçada a la confluència dels rius Tarn i Tescon, és un centre comercial i administratiu, mercat d’una comarca agrícola i ramadera, que estén la seva influència a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa, 50 km al S Indústria d’equipament elèctric i aeronàutic i productes alimentaris Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l’església de Sant Jacme ambdós del s XIV la catedral, d’estil clàssic francès, fou construïda entre la fi del s XVII i el…

Situada vora la conca d’Arcaishon , un dels principals centres d’ostreïcultura del país, és un centre balneari afavorit per la seva rodalia ocupada per boscs de pins

És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica

Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat , regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni Gilbert i Ricard La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona 1112 fou heretat per llur fill segon,…

És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans d’entrar al…

La principal ciutat és Carcassona La seva història medieval s’identifica amb la del comtat de Carcassona Formà part, en temps moderns, fins a la Revolució Francesa, de l’administració política del Llenguadoc