Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Chambéry
Capital del departament de Savoia, França.
Té indústria alimentària cervesera, metallúrgiques, químiques, confecció i fabricació de vidre Centre turístic, és seu de l’arquebisbat i té tribunal d’apellació Centre d’ensenyament superior Université de Savoie 1970, i instituts universitaris Des del 1232 fou capital del comtat i, després, ducat de Savoia, fins el 1562, que la capitalitat passà a Torí, i Chambéry restà com a centre administratiu de la Savoia occidental Dels seus edificis destaquen el castell dels prínceps de Savoia, amb la Sainte-Chapelle, gòtica, i la catedral, del s XV
Bourges
Capital del departament de Cher, província de Berry, a la regió del Centre, França, situada a la confluència dels rius Yèvre i Auron.
És seu d’arquebisbat, seu judicial tribunal d’apellació, i un nucli industrial i militar foneries, fàbriques d’armes i de municions, construccions mecàniques i aeronàutiques i nus de carreteres La catedral de Bourges Saint-Étienne, 1192-1324, d’estil gòtic molt pur, té cinc portalades alineades, la central amb remarcables escultures judici final, i conté importants vitralls ss XIII, XV i XVI La mansió de Jacques Coeur s XV és una excellent mostra de l’arquitectura gòtica civil francesa La ciutat posseeix notables edificis dels ss XV i XVI Capital dels bitúriges cubs, que l’anomenaren Avaricum…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
Líban

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…