Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
ducat d’Aosta
Història
Fou cedit com a comtat d’Aosta, a la primera meitat del s XI, pel rei Rodolf III de Borgonya al comte Humbert I Blancamà de Savoia; des d’aleshores ja no sortí d’aquesta família.
L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos
ducat de Parma
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya…
pont d’Espia
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont sobre el Segre, al congost que limita els termes d’Organyà, Fígols i Alinyà i Coll de Nargó (Alt Urgell).
La part central és enderrocada Era d’un sol ull, un xic apuntat Explica Madoz, erròniament, que hi fou estimbat l’arbitrari i sanguinari comte d’Espanya després d’haver estat assassinat 1839 pels mateixos carlins, que havien estat partidaris seus
Portugal
Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
Dunkerque
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la vora de la mar del Nord.
Fundada, segons la tradició, al s VII per sant Eloi, constituí un port molt estratègic disputat per totes les potències i un centre de corsaris Perduda per a Espanya després de la derrota naval de les Dunes, passà definitivament a França el 1662 El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, fou el punt d’evacuació de les tropes aliades molt destruïda, disminuí la població de 28 450 h el 1936 a 9 869 h el 1946 És un nucli industrial important construcció naval, refineria de petroli, indústria tèxtil, alimentària, de la fusta
comtat de Caserta
Història
Territori feudal erigit a la primera meitat del s XII per Roberto di Lauro.
El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne
ducat d’Orleans
©
Història
Territori francès segregat de la corona reial i erigit el 1344 sobre l’antic comtat carolingi d’Orleans
(possessió dels robertins o capets des del s X), pel rei Felip VI, per al seu fill Felip I d’Orleans
, mort sense fills el 1375.
Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…
Besançon
Ciutat
Capital del Franc Comtat i capital del departament de Doubs, França, a la vora dreta del riu Doubs.
Centre industrial indústria de rellotgeria, de bicicletes, d’automòbils i de teixits és també coneguda com a estació balneària És nus de comunicacions carretera, ferrocarril i un centre d’ensenyament superior Université de Franche-Comté, fundada l’any 1961 Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle segle XVI, la casa de la ciutat segle XVI, l’edifici de la prefectura segle XVIII, d’estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux 1778-84 El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d’una secció d’arqueologia, un fons…
Coïmbra
Ciutat
Capital del districte homònim i de l’antiga regió de la Beira Litoral, Portugal, situada a la vora dreta del Mondego.
Comprèn dues àrees urbanes la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina A la part moderna hom ha installat algunes indústries teixits de lli, ceràmica i cuirs Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto És també centre administratiu i d’ensenyament superior Universidade de Coimbra, fundada el 1290 Al lloc de l’…