Resultats de la cerca

Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina s VII Devastat diverses vegades pels normands s IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica s X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos, freqüentat per artistes i…

Sota August esdevingué, junt amb el Viminal, la sisena regió de la ciutat Antigament hi havia encara els jardins de Sallusti i les termes de Dioclecià i Constantí El 1574 Gregori XIII hi convertí la villa d’Hipòlit d’Este en l’actual palau del Quirinal Començat d’acord amb els projectes de Flaminio Ponzio, fou acabat per Maschernino, DFontana, Bernini i FFuga Precedida d’un gran pati fortificat, la façana és d’estil dòric i, a l’interior, conté frescs de Melozzo de Forlì, de GLanfranco i de CSaraceni Convertit en residència dels reis 1870, és actualment el palau del president de la República…

Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel…

Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau reial i altres…

Nucli pesquer desenvolupat en un antic nucli fortificat, té indústries derivades de la pesca, i drassanes És port d’escala en la ruta de la mar del Nord i estació balneària La part alta de la ciutat conserva les muralles s XIII i el seu beffroi Antiga capital de la tribu celta dels mòrins, els romans construïren prop la ciutadella de Bonònia que donà el nom a l’actual ciutat una fortalesa Gesoriacum , utilitzada com a pont per a conquerir Bretanya Durant l’edat mitjana esdevingué capital del comtat de Boulogne, annexat a la corona francesa en temps de Lluís XI 1477 Durant la…

Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un terratrèmol…

Situació i presentació El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km 2 , limita al S amb el municipi de Mediona, Alt Penedès, a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia És situat als vessants SW de la riera de Carme, que forma en part el límit NW i que rep aquí el riu de Gost, que recull les aigües de la serra d’Espoia 513 m i del coll de Mata 511 m El sector oriental és travessat de N a S per l’Anoia, entre la Pobla de Claramunt i Capellades, vorejant la serra de Miramar…

Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…

Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…