Resultats de la cerca
Es mostren 7061 resultats
Sant Antoni de Ribes
Vista de l’ermita de Sant Antoni de Ribes, al municipi de Ribes de Freser (Ripollès)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari situat 3 km vers l’W de la vila de Ribes de Freser (Ripollès), dalt una muntanya amb dilatats horitzons.
Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l’ermità És lloc molt visitat, restaurat fa pocs anys
Sant Antoni de les Codines
Façana de l’església de Sant Antoni de les Codines
© Fototeca.cat
Capella
Medicina
Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles
Sant Antoni de Camprodon
Santuari
Santuari de Camprodon (Ripollès), edificat al SE de la vila, dalt un cim, a 1.322 m alt..
El primer santuari s’edificà en un puig veí Sant Antoni Vell el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692 L’actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700 Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular
Sant’Antioco
Illa
Illa de la Mediterrània, al SW de Sardenya.
Hi està unida per una llenca de terra de 5 km formada per sediments marins Hi ha quatre poblacions, Sant'Antioco, Cussorgia, Cannai i Calasetta Conreu de la vinya i pesca
Sant Andreu de la Castanya
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona), situada a poca distància, vers l’E, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del s XIX, un dels primer refugis de muntanya.
Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella
Sant Andreu de Bancells
Mas Bancells, que donà nom a la veïna parròquia de Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau (Osona)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
Santa Maria Savall
Convent
Antiga església i petit convent a l’extrem meridional del municipi de Balenyà (Osona), a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra.
Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa
Santa Maria di Leuca
Cap
Cap de la Pulla, a l’extrem meridional de la península Salentina, entre la Jònica i l’Adriàtica.
Saint-Chamond
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, al Delfinat, França, situada a la vall de Saint-Étienne.
Com a conseqüència de l’explotació hullera, la població s’engrandí, al segle XIX, amb fargues, indústria metallúrgica, fabricació d’armament, etc
monestir de Saint-Benoît-sur-Loire
Abadia
Abadia benedictina fundada vers el 651, amb el nom de Fleury, i que canvià de nom (s. VIII) després del suposat trasllat del cos de sant Benet, fet que li valgué la protecció dels primers Capets.
El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels s X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al s XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina