Resultats de la cerca

El 1973 tenia uns 500 habitatges i unes escoles

El molí dels Comdals , amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan s XVI el gran casal de construcció gòtica i l’actual molí són d’aquell segle un segon molí fou construït el 1777 fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat

Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora

El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al s XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas deToni l’antic seminari claretià, el despoblat deMontpaó i el poble deRubinat, l’antic poble de laSisquella i el mas Ramon al S, el poble deLlindars i, separat del terme, el deGramuntell

Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs El 1716 es…

Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al s XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge El…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…

Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

Situació i presentació El municipi de Talavera, de 30,11 km 2 , és situat al S de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i l’Anoia Limita al NW i N amb el municipi de Ribera d’Ondara, amb el seu enclavament de Montfar, i amb el terme anoienc de Montmaneu, a l’E amb Argençola Anoia, al SE i al S amb Santa Coloma de Queralt i amb Llorac, respectivament, i a l’W amb el municipi segarrenc de Montoliu de Segarra El terme municipal de Talavera és format per una conca envoltada de serrats suaus i arrodonits amb altures que oscillen entre els 580 i els 850 m, entre els quals es destaquen la…