Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Tunguska Mitjà
Riu
Riu de Sibèria, afluent del Ienissei per la dreta.
És anomenat també Tunguska Pedregós Podkamennaja Tunguska 1 830 km de longitud i 239 000 km 2 de conca Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, a l' oblast' d’Irkutsk, amb el nom de Katanga, i rep el nom de Tunguska Mitjà després de la confluència amb el Tetere Té molts ràpids i molts esculls, i es glaça d’octubre a maig És navegable des de Vanavara Els afluents principals són el Čun'a i el Vel’mo
Campidano Mitjà
Província
Província de Sardenya, situada al sector costaner occidental de l’illa.
Creada per llei l’any 2001 i en funcionament des del 2005, té dues capitals Sanluri i Villacidro
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes…
Mutzig
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà d’Alsàcia (França).
És un dels principals jaciments mosterians de l’àrea renana, amb una quinzena de nivells d’hàbitat successius, en els quals s’han documentat llars de foc i murets que separen àrees de funcions diferenciades Excepcionalment ric, s’hi han trobat centenars d’instruments lítics, fabricats amb primera matèria local, amb total exclusió del sílex, així com un volum important de restes faunístiques
Osona
![](/sites/default/files/media/FOTO2/GEC47879MapaOsona.png)
Mapa de la comarca d’Osona abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…
Biache-Saint-Vaast
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà prop d’Arràs, França.
El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes
Saar
Riu
Riu de l’Europa central, afluent, per la dreta, del Mosel·la (240 km de llargada i 7 358 km2 de conca).
Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom
Ajaguz
Riu
Riu de l’Àsia central (409 km), immissari del llac Balchaš.
Neix a la serralada del Tarbagataj i experimenta grans crescudes a la primavera, que són aprofitades per al reg El cabal mitjà al seu pas per la ciutat d' Ajaguz és de 10 m 3 /s Algunes vegades durant l’any fortes secades impedeixen que arribi fins al llac
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina