Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Bretanya
El cap Frehel, a l’abrupta costa septentrional de la Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…
Jersey

Illa
Illa, la més gran i la més meridional de les illes Anglonormandes.
La capital és Saint Helier La costa nord és abrupta, i al sud hi ha platges suaus L’activitat principal és l’horticultura hi ha també turisme Formava part del ducat de Normandia, i des de Guillem el Conqueridor passà a Anglaterra
Alps Dinàrics
Àrea plegada de la península Balcànica de direcció NW-SE.
S'inicia al N de Trieste i, al llarg d’uns 500 km, s’eixampla en recórrer Eslovènia, la Dalmàcia, a la meitat S de Croàcia, i entrar posteriorment a Bòsnia i Hercegovina i a Montenegro Iugoslàvia, el territori del qual ocupa gairebé en la seva totalitat i on ateny l’altitud màxima Durmitor, 2 512 m El seu contacte amb el sistema alpí estricte és establert a través de la línia insúbrica, dislocació de gran importància estructural i interpretada de manera diversa pels geòlegs Per la banda de la mar Adriàtica, els eixos de plegament són parallels al litoral i han fet una costa abrupta que ha…
les Gavarres
El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.
Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…
serra de Pàndols
La serra de Pàndols
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral catalana.
Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El ferrocarril ara…