Resultats de la cerca
Es mostren 3417 resultats
Sant Valeri
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l’E del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l’Isàvena.
Sant Salvador de Torrent
Ermita
Ermita del municipi de Torrent de Cinca (Baix Cinca), a l’W del poble.
Sant Salvador de Montpedró
Església
Església del municipi de Castellonroi (Llitera), aturonada, a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna.
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Benavarri (Ribagorça), a l’W de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Los Santos
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), al S de la vila, a l’esquerra del riu Ebrón.
Santorí
Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…
Sant Orenç
Sant Orenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), situat en un planell que domina la vall d’Aulet.
És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm
castell de Sant Omer
Història
Fortalesa construïda a Tebes (Beòcia), damunt les ruïnes de Cadmea.
Conquerit pels catalans el 1311, fou cedit al seu aliat, el venecià Giorgio Chisi 1327, però, esdevingut suspecte de connivència amb Gualter VI de Brienne, els catalans destruïren el castell 1331 Fou escrita en aquest castell la Crònica de la Morea o Livre de la Conqueste
Sant Miquel d’Espinalvà
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Vall-de-roures (Matarranya), al S del terme, al cim d’un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d’En Patorrat.