Resultats de la cerca

Els seus estels principals són Menkar α i Difda β Conté també Mira Ceti ο, primer estel variable conegut

Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries

És una constellació pobra en estels brillants, puix que dels 43 visibles a ull nu que conté, només un és de primera magnitud, i els altres són de quarta i de cinquena L’astre principal, α Piscis Austrini , és anomenat també Fomalhaut

Conté 216 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la primera magnitud, dos de la segona i tres de la tercera L’astre principal, α Tauri , conegut amb el nom d' Aldebaran , és un gegant vermell de magnitud 1,06, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 64 anys llum La constellació conté també una nebulosa d’emissió anomenada la nebulosa del Cranc , i dos cúmuls oberts el de les Plèiades i el de les Híades

L’astre principal de la constellació, α Scl , és un estel de magnitud 4,39, situat a una distància del Sol de 270 anys llum Dins la regió de l’esfera celeste ocupada per aquesta constellació hi ha el pol sud galàctic

És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies

La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…

La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…

La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…