Resultats de la cerca

Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i…

Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…