Resultats de la cerca
Es mostren 7176 resultats
riu de Romedo
Riu
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d’origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l’estany de Romedo de Baix (2.020 m alt., aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l’estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló
.
Romans-sur-Isère
Ciutat
Ciutat del Delfinat, al departament de Drôme, França, situada a l’Isère inferior.
Indústria especialitzada en la fabricació de sabates n'existeix un museu Fou, a l’alta edat mitjana, centre del Delfinat, integrat a França el 1349 Església romanicogòtica de Sant Bernat i alguns edificis gòtics i renaixentistes
Romainville
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França, a l’àrea suburbana del NE de París, al S del canal de l’Ourcq.
És centre industrial amb fàbrica d’acumuladors, aparellatge elèctric, productes químics i farmacèutics, productes alimentaris galetes, pastes, caldereria, construcció mecànica i indústria paperera
Romadriu
Romadriu (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la dreta del Romadriu (o riu Madriu o de Santa Magdalena), que drena la Ribalera, al límit amb el terme de Castellbò (Alt Urgell), al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, que depenia de la de Montenartró.
El lloc és esmentat ja el 839
Roland-Garros
Esport general
Pistes de tennis de París, prop del Bois de Boulogne, on se celebren els campionats internacionals de França.
pica Roja
Pica Roja
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.881 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Alins) del País de Foix, entre el port Vell i el de Boet.
Roine-Alps
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
Comprèn els departaments d’Ain, Alta Savoia, Ardecha, Drôme, Isère, Loira, Roine i Savoia La capital és Lió
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.
vescomtat de Rodés
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Rodés, capital del comtat de Roergue, que el 1096 fou venuda als vescomtes de Millau i Carladès.
Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue