Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Àrtida
Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Montmartre
Vista parcial del típic mercat d’art de Montmartre, centre turístic de la ciutat de París, capital de França
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…
Charente
Riu
Riu del Poitou-Charentes, França, que dóna nom als dos departaments que travessa, Charente i Charente Marítim (360 km).
Neix al Llemosí i rep per l’esquerra el Tardoire, i per la dreta el Seugne Des de Tomnay-Charente és navegable, i desemboca a l’oceà Atlàntic, al golf de Biscaia, davant l’illa d’Oloron, on forma un ampli estuari
castell de Portaran
Castell
Antic castell del municipi de l’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al N del poble de València d’Àneu, dominant la confluència de la Noguera Pallaresa i del riu de la Bonaigua.
El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d’Erill
Abbeville
Ciutat
Ciutat del departament de Somme, a la Picardia, França, 46 km al NW d’Amiens.
Dóna nom a una de les cultures prehistòriques Abbevillià, una collecció de la qual és conservada al museu Boucher-de-Perthes
castell de Segura
Castell
Antic castell del Perapertusès (Llenguadoc), dins el municipi de Tuixà, al N del poble, vora el mas i antic llogaret de Segura
i del santuari de Fasta, que depenia del castell el 1171.
Pertangué als Termas fou confiscat el 1210 i restituït per Lluís IX de França a Oliver de Termas, el qual el donà a l’abadia de Fontfreda
Saar
Riu
Riu de l’Europa central, afluent, per la dreta, del Mosel·la (240 km de llargada i 7 358 km2 de conca).
Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom
Isàuria
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, a la cadena del Taure.
Unida a Cilícia, fou regida per un comes Donà a l’imperi Bizantí la dinastia dels isàurics En contínues lluites, pel seu veïnatge amb el món àrab, caigué en poder otomà al s XIV
La Trappe
Abadia
Abadia situada prop de Soligny, a la comarca de Perche, Normandia.
Fundada el 1140, amb monjos benedictins, passà 1147 a la reforma del Cister, fins que el 1664 l’abat Armand Jean Le Bouthillier de Rancé hi instaurà una observança estricta que donà origen als trapencs trapenc
Baltistan
Regió muntanyosa del Caixmir, entre les serralades de l’Himàlaia i els Karakoram, habitada pels balti.
Té un relleu mot abrupte per les profundes incisions fluvials de l’Indus la poca pluviositat 150 mm anuals li dona un aspecte desèrtic A la part més planera hi ha la capital, Skardū 2535 h