Resultats de la cerca

La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’…

Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…

Conquerit pels catalans el 1311, fou cedit al seu aliat, el venecià Giorgio Chisi 1327, però, esdevingut suspecte de connivència amb Gualter VI de Brienne, els catalans destruïren el castell 1331 Fou escrita en aquest castell la Crònica de la Morea o Livre de la Conqueste

Situada a la badia homònima, a la desembocadura de la Nive, a la costa del golf de Biscaia, és un centre turístic important i estació balneària És també un port de pesca important tonyina Castell Lohobiaque i església d’estil local s XVI, amb un interessant retaule del s XVII

Antiga capital de la Baixa Navarra i plaça forta a les vores de la Nive, al peu del port de Roncesvalls Conserva diversos edificis i monuments, entre els quals destaquen les muralles del s XV Centre d’estiueig

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir

S'estén en una depressió tectònica, al peu dels contraforts orientals de la Sierra Maestra Important port comercial Segona ciutat del país, té interès per la proximitat de platges i parcs naturals Indústries alimentàries, químiques, tèxtils, de tabacs i foneries Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, creada el 1947 Fundada el 1514 per Diego de Velázquez, fou la capital de l’illa fins el 1538 Esdevingué ciutat el 1522, però les expedicions al continent i les lluites internes en provocaren la decadència, augmentada per la competència de l’Havana, els atacs dels pirates i dels…

Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units…