Resultats de la cerca

Centre industrial gas natural, vidre i química

Comparteix amb Rotterdam les installacions portuàries Hi ha destilleries i fàbriques de colorants, màquines i vidre Drassanes

Tallers de vidre bufat Fou el centre del ducat de Nemours Església del s XVI i castell ducal, refet als s XV i XVI

Situada a la riba esquerra del Roine, al S de Lió, té indústries metallúrgiques, tèxtils, químiques i elèctriques, i conserva en part l’antiga producció artesana d’objectes de pell i de vidre

Indústries del vidre Existent a l’època romana, fou a l’edat mitjana una de les principals bases del bisbat de Metz a la vall alta del Saar Integrada a la Lorena als s XV-XVI, passà a França el 1766

Situada a la riba del canal del Berry, prop de la confluència del Cher amb el Yèvre, a 30 km de Bourges, al NW, és un nus de comunicacions i un important centre comercial i industrial foneries, material agrícola, aparells elèctrics, ceràmica, indústria del vidre, productes farmacèutics, calçat, mobles, etc

El projecte definitiu, realitzat per Victor Baltard, consistí en deu pavellons de ferro i vidre, construïts entre el 1845 i el 1866, que esdevingueren prototip de les estructures metàlliques del s XIX La construcció, ampliada del 1934 al 1936, fou enderrocada el 1973 Ricard Bofill organitzà l’espai lliure que hi quedà

La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert

Té indústries importants mecànica, elèctrica i alimentària, ultra la del vidre, la de la porcellana i la ceràmica Les manufactures de ceràmica són documentades des del segle XVI Després d’un període que fou imitada la de Faenza, hom feu porcellana de tipus xinès —que adquirí una gran importància—, imità motius autòctons i sovint atenyé formes fantasioses i exuberants Tot i que són característiques les seves decoracions en blau, també són notables les realitzacions policromades A partir del segle XVIII la producció de ceràmica s’industrialitzà

Té indústria alimentària cervesera, metallúrgiques, químiques, confecció i fabricació de vidre Centre turístic, és seu de l’arquebisbat i té tribunal d’apellació Centre d’ensenyament superior Université de Savoie 1970, i instituts universitaris Des del 1232 fou capital del comtat i, després, ducat de Savoia, fins el 1562, que la capitalitat passà a Torí, i Chambéry restà com a centre administratiu de la Savoia occidental Dels seus edificis destaquen el castell dels prínceps de Savoia, amb la Sainte-Chapelle, gòtica, i la catedral, del s XV