Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mar de les Filipines
Mar
Part de l’oceà Pacífic compresa entre les illes de Luzon Samar i Mindanao al SW, les Carolines al SE, les Marianes a l’E, les illes Bonin i Volcano al NW, les illes japoneses de Honshū, Shikoku i Kyūshū al N i l’illa de Taiwan a l’extrem occidental.
És vorejada, a l’W, per la llarga i estreta fossa de les Filipines
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
corrent de Kuro-Shio
Corrent càlid de l’hemisferi boreal, a l’oceà Pacífic.
Format al N de les Filipines, pren aquella mateixa direcció i, a l’alçada de Taiwan, assoleix una velocitat de 160 a 180 cm/s, amb 28°C de temperatura en superfície a l’agost i 35 de salinitat A l’alçada del parallel 35° topa amb el corrent fred d’Oya-Shio, i al parallel 39° es divideix en dos grans braços, un dels quals arriba fins a les costes occidentals de l’Amèrica del Nord Pot arribar a emportar-se més de 30 milions de metres cúbics d’aigua per segon
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
South China basin
Conca marina
Conca marina situada a la mar de la Xina Meridional, a l’W de Filipines.
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
illes Marianes del Nord
Arxipèlag
Territori no independent
Estat lliure associat als EUA format per 14 illes del Pacífic occidental (la totalitat de les illes Marianes, excepte Guam), a l’E de les Filipines, al S del Japó i al N de Guam.
Són illes d’origen volcànic alternant amb formacions corallígenes, i comprenen un gran nombre d’atols Les illes més importants són Saipan 122 km 2 , Tinian 101 km 2 i Rota 85 km 2 La major part de la població és micronèsia Són illes molt fèrtils, i els principals conreus agrícoles són els del cacau, el coco i la canya de sucre la pesca és molt abundant, sobretot la de tonyina i de crustacis La capital és Saipan, centre administratiu d’aquest territori Descobertes per Magalhães 1521, aquest les anomenà illes dels Lladres , però els jesuïtes castellans, arribats el 1668, les rebatejaren amb…