Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Noisy-le-Sec
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França, al NE de París, al Sud del canal de l’Ourcq.
De marcat caràcter industrial, té indústries química i metallúrgica, automoció camions, tubs d’acer, mobles metàllics i confecció Constitueix un important centre ferroviari
Bagnolet
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Dénis, a l’Illa de França, França.
Situada a l’est de París, és un centre de marcat caràcter industrial canonades d’acer, xassís d’automòbils, eines, aparellatge elèctric, electrodomèstics i fabricació de cartó
Évry
Capital del departament d’Essonne, França.
Creada el 1969 a partir de la unió de diverses viles al costat del Sena, d’una de les quals prengué el nom La proximitat amb París 26 km l’ha convertit, de fet, en un suburbi de la capital, marcat per un creixement ràpid i desordenat, amb una elevada immigració
golf Terpenija
Golf
Golf de la mar d’Okhotsk, a la costa SE de l’illa de Sakhalin, marcat, a l’E, per la península Terpenija, una franja estreta (1-20 km) d’uns 100 km de llargària, que acaba al cap Terpenija
.
L’amplària del golf és de 130 km i hi desguassa el riu Poronaj
Kazakhstan
Estat
Estat de l’Àsia central, fronterer amb la Xina per l’E, amb les repúbliques del Kirguizistan i l’Uzbekistan al S, la mar Càspia i una petita part del Turkmenistan a l’W i amb Rússia al N; la capital és Astana.
La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…
imperi Bizantí
Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era…
els Balcans
Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també…