Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Funafuti
Ciutat
Atol, i capital, de Tuvalu, format per trenta illes, que envolta una llacuna amb unes dimensions de 20 km de longitud de nord a sud, i 11 km d’est a oest.
L’illa més gran de l’atol és Fogafale, situada al sector oriental, on hi ha la vila de Vaiaku , seu administrativa del govern i del Parlament
illes dels Quèrquens
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa de Tunis, situat davant Sfax i format per les illes Gharbi, Chergui i Kerkennah i un grup d’illots.
Conquerides pels catalans el 1286, foren sempre governades conjuntament amb l’illa de Gerba Del 1309 al 1316 en fou governador Ramon Muntaner El 1335 foren reconquerides pels tunisencs
Grenadines
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, a les illes de Sobrevent.
S'estén entre Grenada, de la qual depenen les illes meridionals, i Saint Vincent, de la qual depenen les septentrionals Carriacou 33 km 2 n'és l’illa més gran El producte principal és el cotó
Nestos
Riu
Riu de la regió balcànica (230 km).
Neix a les muntanyes de Rila Bulgària, travessa la vall entre els monts Piridin i els Ròdope, entra a Grècia, als límits entre Macedònia i Tràcia, i desguassa a l’Egea, davant l’illa de Tassos
Matarâm
Història
Antic regne del centre de Java, fundat per una dinastia xivaïta a la meitat del s VIII. Al final del mateix segle, una nova dinastia budista, els Sailendra, feren construir nombrosos monuments.
El soldanat de Matarâm fundat el 1508 dominà l’illa des de les acaballes del s XVI fins al s XVII, que, per la competència de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, decaigué i desaparegué 1775
Charente
Riu
Riu del Poitou-Charentes, França, que dóna nom als dos departaments que travessa, Charente i Charente Marítim (360 km).
Neix al Llemosí i rep per l’esquerra el Tardoire, i per la dreta el Seugne Des de Tomnay-Charente és navegable, i desemboca a l’oceà Atlàntic, al golf de Biscaia, davant l’illa d’Oloron, on forma un ampli estuari
Furneaux Group
Arxipèlag
Arxipèlag de Tasmània, a l’extrem oriental de l’estret de Bass.
És format per tres illes grans Flinders, Cape Barren i Clarke i nombroses de petites L’estret de Banks separa l’illa de Clarke, la més meridional, de Tasmània L’economia és bàsicament ramadera bestiar oví Fou descobert pel navegant britànic TFurneaux el 1773
Sceaux
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França, al S de l’aglomeració de París.
És, sobretot, un centre residencial Antiga senyoria, conserva, enmig d’un gran parc, un castell segle XVII dissenyat per Perrault per encàrrec de Colbert, i que és actualment museu de l’Illa de França És coneguda la manufactura de porcellana, que hi fou fundada el 1749
Lutècia
Ciutat
Nom antic de la ciutat de París.
Originàriament fou una illa pantanosa del Sena, devastada pels seus propis habitants durant la campanya de Labiè 52 aC Sota l’imperi Romà s’estengué pel damunt de la muntanya de Sainte Geneviève, vers el sud, on n'han estat trobats vestigis Julià en féu la seva residència favorita i hi fou proclamat August 360 Sucumbí a Clodoveu vers l’any 493
Terra de Victòria
Regió de l’Antàrtida oriental que limita a l’E amb la mar de Ross, a l’W amb la Terra de Wilkes i al S amb la barrera de Ross.
És constituïda perla costa elevada amb què acaba l' inlandsis i que pren la forma d’una serralada escarpada d’uns 2 000 km de llargada, amb altituds que sovint ultrapassen els 3 000 m Davant la costa emergeixen diversos relleus d’origen volcànic, el més important dels quals és l’illa de Ross, on hi ha el volcà Erebus 3 794 m