Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Aruba
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al grup de les illes de Sotavent, situada davant la costa de Veneçuela. La capital és Oranjestad.
El principal recurs econòmic el constitueix la refinació de petroli importat de Veneçuela, seguit del turisme Descoberta pels espanyols vers la fi del segle XV, fou colonitzada pels neerlandesos el 1634 Formà part de les Antilles Neerlandeses fins el 1986, any en què esdevingué país amb estatut a part Tot i que hom preveia concedir la independència i, prèviament, celebrar un referèndum que l’havia de legitimar pel 1996, el 1994 els governs holandès i d’Aruba acordaren posposar indefinidament aquests processos
Perijá
Serra de l’Amèrica del Sud, que constitueix la branca final de la serralada oriental dels Andes.
Té una extensió aproximada de 300 km i s’estén entre Colòmbia i Veneçuela La part sud correspon a la Serranía de Motilones, on s’alça el pic de Tetaria 3 750 m
Hondures
Estat
Estat de l’Amèrica Central, limitat amb la mar de les Antilles al N i NE, amb Nicaragua a l’E i S, amb l’oceà Pacífic al S, amb El Salvador al SW i amb Guatemala a l’W; la capital és Tegucigalpa.
La geografia País molt muntanyós, hom hi distingeix tres sectors una depressió central, que travessa el país de N a S —del golf d’Hondures al de Fonseca—, formada per materials volcànics recents i pels millors sòls de conreu, i dos sectors muntanyosos, un a cada costat d’aquesta depressió a l’occidental, format per materials antics, hom troba les altituds màximes del país El clima, tropical, varia segons l’altitud Té una estació seca, o d’estiu, i una altra d’humida, o d’hivern Les pluges oscillen entre 676 i 2883 mm anuals Hom distingeix les tierras calientes , amb temperatures mitjanes…
Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…