Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
mola de Colldejou
© Fototeca.cat
Muntanya
Mola (914 m alt.) de la Serralada Prelitoral, al terme de Colldejou, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp, coneguda també per Portell del Llamp
.
Recolzada en un basament paleozoic, és composta per nivells de Triàsic coronats d’una cinglera juràssica de calcàries i margues Al NE enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al SW, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al NW domina la depressió de Móra, davant Falset, i al SE resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells de les Processons, de la cova del Llamp hi ha els residus d’una antiga fortificació
Beauvais
Capital del departament de l’Oise, a la Picardia, França, vora el Thérain.
És un nucli industrial molt conegut per la confecció de tapissos, sobretot des que el 1664 Colbert hi fundà la important Manufacture de Tapisseries de Beauvais, per a la qual crearen models JBOudry, Natoire, Boucher, etc La catedral primitiva, molt simple, és Notre-Dame de la Basse-Oeuvre 987-988 La catedral nova és Saint-Pierre, gòtica, i malgrat ésser incompleta és una de les més importants de França és composta només de capçalera 1227-72 i de transsepte acabat al s XVI els vitralls són dels ss XIII, XIV i XVI L’església de Saint-Étienne primera meitat del s XII conté vitralls…
Baixkíria
República federal que forma part de la Federació Russa i que s’estén als contraforts occidentals dels Urals del sud.
La capital és Ufa De relleu muntanyós, especialment a l’est, on els Urals s’estenen en uns 250 km d’amplada, el seu clima és continental sec, amb àrees molt seques, al sud-oest El bosc cobreix la part muntanyosa, mentre que a l’oest hi ha les regions essencialment agrícoles blat, bleda-rave sucrera, patates, gira-sol i ramaderes ovelles La població és composta per baixkirs 24,3% juntament amb tàtars 24,5%, russos 40,3%, etc, i amb predomini de la religió musulmana El desenvolupament econòmic d’aquest país començà amb l’explotació petroliera el 1932 Išimbaj, continuada per noves…
castell monestir d’Escornalbou
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…