Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Bottenhavet
Golf
Sector meridional del golf de golf de Bòtnia que el connecta amb la mar Bàtica.
Ocupa una superfície d’aproximadament de 79000 km 2 , i té una profunditat màxima de 294 m davant Härnösand, Suècia
Saintes
Ciutat
Ciutat del departament de Charente Marítim, al Poitou, França, situada a la riba esquerra del Charente.
Centre comercial Confecció i calçats Correspon a l’antiga Mediolanum Santonum , capital dels sàntons Bisbat des del s III, que fou suprimit el 1790 Fou un centre hugonot durant les guerres de religió Conserva monuments d’època romana arc de triomf, amfiteatre, termes, aqüeducte i altres restes de canalitzacions d’aigua La catedral, romànica s XIII, fou quasi totalment reconstruïda als s XVI i XVII de la primitiva construcció només en resta una part del creuer i la torre del campanar També del s XII són l’església de Saint-Eutrope, important edifici romànic amb una cripta magnífica, i la de…
Isola Tiberina
Illa
Petita illa al mig del riu Tíber, a Roma.
És unida a la riba esquerra pel pont Fabricio, construït el 62 aC, i la riba dreta pel pont Cestio 46 aC És un illot baix i allargassat uns 300 m de llarg per 80 d’ample, dedicat antigament al culte d’Esculapi, que tenia el temple on actualment hi ha l’església de San Bartolomeo Aquesta, edificada per Otó III, a la fi del s X, en honor de sant Adalbert de Praga, fou destruïda per una inundació 1557, i refeta totalment i consagrada a sant Bartomeu se'n conserva el campanar romànic i un mosaic dels ssXII-XIII Hi ha també l’església de San Giovanni Calibita restaurada el 1741 i l’…
Le Creusot
Ciutat
Ciutat del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França.
Fundada a la fi del s XVIII com un centre huller, actualment és un important nucli siderúrgic i d’indústria tèxtil, de ceràmica i de cristall
el Remei d’Alcanar
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi d’Alcanar (Montsià), al límit amb el d’Ulldecona.
És testimoniat per primera vegada a la fi del s XIV L’església fou renovada al s XVI i ampliada amb un creuer i cúpula el 1820 S'hi celebra un concorregut aplec el segon diumenge d’octubre La confraria havia estat nombrosa i important
Glanum
Ciutat
Nom llatí d’una antiga ciutat de la Gàl·lia narbonesa prop de l’actual Sant Romieg de Provença.
Les excavacions, iniciades el 1921, descobriren tres ciutats successives la primera, hellenística final del s III aC, la segona, grecollatina del 100 al 40 aC, i la tercera, romana del 40 aC a la fi del s III, amb monuments públics, termes, cases amb mosaics, un arc i un mausoleu
Cirta
Ciutat
Ciutat de Numídia.
Masinissa hi establí la seva capital després de vèncer Sífax 203 aC La seva conquesta per Mari posà fi a la guerra contra Jugurta Cèsar hi fundà una colònia de dret romà El 311 dC s’hi féu fort l’usurpador Domici Alexander, i Maxenci la saquejà Constantí la reconstruí i li donà el seu nom, Constantina
República Socialista Soviètica Autònoma dels Txetxens i dels Ingúixos
Història
Antiga república autònoma de la RSFSR, URSS, al N del Caucas.
Constituïda el 1936, fou dissolta a la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els seus habitants foren acusats per les autoritats soviètiques de collaboració amb el nazisme, i restablerta el 1957 Esdevinguda República dels Txetxens i dels Ingúixos amb la dissolució de l’URSS, i dependent de Rússia 1991, el 1992 es dividí en les actuals repúbliques de Txetxènia i Ingúixia
la Goleta
Port de la ciutat de Tunis.
Antic emplaçament romà, fou conquerit per Barba-rossa 1534 Ocupat, però, l’any següent per l’expedició dirigida per Andrea Doria al servei de Carles V, es convertí en una important plaça forta de la monarquia hispànica enfront del poder turc El 1574 fou conquerida pels turcs, i a la fi del s XIX i al començament del s XX tingué un gran desenvolupament industrial
port Fangós
Història
Antic port de la ciutat de Tortosa, al delta de l’Ebre, dins l’actual terme de Sant Jaume d’Enveja (Montsià).
Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina