Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Sant Gallard
Poble
Poble del municipi de les Piles (Conca de Barberà), a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins el 1957 pertangué al bisbat de Vic des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció, als senyors de Queralt al s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei
ducat de Bar
Història
Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).
L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els seus successors…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret…
baronia de Càccamo
Història
Jurisdicció feudal siciliana que pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica.
El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti
baronia de Quisi
Història
Jurisdicció senyorial, a Sardenya, que al s XVII pertanyia als Manca.
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
marca Obertenca
Territori posat sota la jurisdicció de la família noble dels obertencs.
Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del s X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al s XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal
baronia d’Usini
Història
Jurisdicció senyorial posseïda al s XVII pels Manca, barons de Quisi.
el Tillar
Antiga granja de Poblet, del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà).
El lloc és esmentat des de la fi del s XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb el seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei Fou un centre d’explotació forestal
Santa Anna
Ermita
Ermita i antic monestir augustinià del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat a l’E del terme, vora Prenafeta.
La construcció de l’església fou iniciada el 1373 el rei Pere III i l’arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada Es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, de la jurisdicció de Poblet
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina