Resultats de la cerca
Es mostren 4506 resultats
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Santorí

Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…
castell de Sant Omer
Història
Fortalesa construïda a Tebes (Beòcia), damunt les ruïnes de Cadmea.
Conquerit pels catalans el 1311, fou cedit al seu aliat, el venecià Giorgio Chisi 1327, però, esdevingut suspecte de connivència amb Gualter VI de Brienne, els catalans destruïren el castell 1331 Fou escrita en aquest castell la Crònica de la Morea o Livre de la Conqueste
Sant Miquel de Balansat
Parròquia de població disseminada del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa) (miquelers; 159 m alt.), al NW del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).
L’església parroquial Sant Miquel és aturonada al peu del turó hi ha un petit nucli de cases, i és obra del s XIV fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat
Sant Mateu d’Aubarca
Parròquia (mateuers; 185 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al N amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.
L’església parroquial Sant Mateu, creada el 1785 a la venda d’Aubarca aleshores del quartó de Balansat, centra un petit nucli de cases
Sant Llorenç de Lleida

Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina