Resultats de la cerca

N'era titular el bisbe de la ciutat de Cammin, situada fora dels seus límits Es convertí des del 1556 en un apanatge dels secundogènits dels ducs de Pomerània Entre el 1648 i el 1679 passà a Brandenburg

Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover

Fundat el 1093, restà secularitzat durant uns quants segles, i hi fou renovada la vida monàstica a la fi del s XIX L’església s XII és un dels exemplars romànics més notables de la Renània Centre cultural i monàstic molt important, amb les seves publicacions sobretot l’"Archiv für Liturgiewissenschaft” i la sèrie de reproduccions d' Ars Liturgica i l’acció dels seus homes Herwegen, Casel, Heiming, Bomm, etc, ha tingut un paper molt gran en la renovació litúrgica, fins i tot amb influència fora de les fronteres alemanyes

És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals

És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants, articles de cuir i…

És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…

La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

Situació i presentació S'estén al sector de ponent de la comarca, a la vall del Segre, entre Sudanell i Aitona Limita amb els termes segrianencs d’Alcarràs i Sudanell al N, de Sunyer a l’E, de Sarroca de Lleida i Aitona al S, de Soses a l’W, i amb un petit sector del de Fraga Baix Cinca, al SW El territori del vessant dret de la vall que correspon a l’antic terme de Vilanova de Remolins arriba en una estreta i allargada llenca fins al Baix Cinca i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya i per la séquia de Remolins, mentre que el de l’esquerra, molt més extens, ho és per l’antiga séquia de…