Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ain
Riu
Riu de l’Europa central, al Jura francès (200 km).
Neix a l’altiplà de Nozeroy i aflueix al Roine per la dreta És aprofitat hidroelèctricament
Aisne
Riu
Riu de la França atlàntica, a la conca de París (300 km).
Neix al bosc d’Argonne i aflueix a l’Oise per l’esquerra Els 57 km darrers són canalitzats
serra de Pinós
La serra de Pinós
© Fototeca.cat
Serra
Anticlinal (931 m) de la Depressió Central Catalana, al SE del Solsonès.
Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat riera de Matamargó, afluent del Cardener i el Segre torrents de la capçalera del Llobregós i de la riera de Llanera, que hi aflueix
riu de Madrona
Riu
Riu que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell al terme de Castellar de la Ribera (Solsonès) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
la Móra Comdal
Torrent de la Móra Comdal
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d’un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal
, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d’Oliana.
La seva església Santa Eugènia depèn de la parròquia de les Anoves Era de la senyoria del capítol d’Urgell Al segle XIX formà el municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Madrona
Aspecte de les restes de Sant Pere de Madrona, a Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell (dins el terme de Castellar de la Ribera) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…
Odèn
L’església parroquial de Santa Cecília sota les restes de l’antic castell d'Odèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca.
Situació i presentació Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana S i W, que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó NW, que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà N, mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra E, Sant Llorenç de Morunys E, Guixers E, Navès E, Lladurs S i Castellar de la Ribera S El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra, continuades vers l’W per la…
Vantolra
Església
Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, del municipi de Navès (Solsonès), al N de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja al s XI com a pertanyent a la canònica de Solsona l’església és romànica Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l' hostal de Vantolra , prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cella o monestir de Sant Pere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat