Resultats de la cerca
Es mostren 3441 resultats
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Sant Roc
Caseria
Caseria del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), a la costa, al S de la ciutat.
Sant Rafel del Maestrat

Aspecte del poble de Sant Rafel del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat en el sector septentrional de la comarca; és limitat al N en tota la seva llargària pel riu de la Sénia (a la vegada, límit del País Valencià), i al S pel barranc de la Barbeguera, afluent del riu Cérvol.
El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha desenvolupat…
Santorí

Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…
castell de Sant Omer
Història
Fortalesa construïda a Tebes (Beòcia), damunt les ruïnes de Cadmea.
Conquerit pels catalans el 1311, fou cedit al seu aliat, el venecià Giorgio Chisi 1327, però, esdevingut suspecte de connivència amb Gualter VI de Brienne, els catalans destruïren el castell 1331 Fou escrita en aquest castell la Crònica de la Morea o Livre de la Conqueste
Sant Miquel de Castellnou
Església
Església del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), únic testimoni de l’antic lloc de Castellnou, que s’alça al S de la vila, a l’esquerra del riu de Sant Miquel o rambla de les Coves.
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina