Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Àrtida
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Montmartre
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…
Charente
Riu
Riu del Poitou-Charentes, França, que dóna nom als dos departaments que travessa, Charente i Charente Marítim (360 km).
Neix al Llemosí i rep per l’esquerra el Tardoire, i per la dreta el Seugne Des de Tomnay-Charente és navegable, i desemboca a l’oceà Atlàntic, al golf de Biscaia, davant l’illa d’Oloron, on forma un ampli estuari
mas dels Inquisidors
Masia
Antiga masia del municipi de Riba-roja de Túria, que donà lloc a la caseria de la Vallesa de Mandor
.
Favara
Història
Antiga alqueria islàmica de l’Horta.
Donà nom a la séquia de Favara , que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l' assut de Favara , dins el terme de Quart de Poblet i travessa els de Mislata, València on rega les hortes contigües als ravals meridionals i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Allal Jaume I la donà a la ciutat el 1239 El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà
Abbeville
Ciutat
Ciutat del departament de Somme, a la Picardia, França, 46 km al NW d’Amiens.
Dóna nom a una de les cultures prehistòriques Abbevillià, una collecció de la qual és conservada al museu Boucher-de-Perthes
castell de Segura
Castell
Antic castell del Perapertusès (Llenguadoc), dins el municipi de Tuixà, al N del poble, vora el mas i antic llogaret de Segura
i del santuari de Fasta, que depenia del castell el 1171.
Pertangué als Termas fou confiscat el 1210 i restituït per Lluís IX de França a Oliver de Termas, el qual el donà a l’abadia de Fontfreda
Oròspeda
Història
Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant.
A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir
Saar
Riu
Riu de l’Europa central, afluent, per la dreta, del Mosel·la (240 km de llargada i 7 358 km2 de conca).
Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom
Isàuria
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, a la cadena del Taure.
Unida a Cilícia, fou regida per un comes Donà a l’imperi Bizantí la dinastia dels isàurics En contínues lluites, pel seu veïnatge amb el món àrab, caigué en poder otomà al s XIV
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina