Resultats de la cerca

Situat originàriament a la vora del llac Paladru, actualment es troba sota les seves aigües, cosa que ha permès una excellent conservació dels elements de fusta i ha fet possible la datació dendrocronològica del lloc des del 2740 aC fins al Calcolític Les restes de l’assentament han permès obtenir un gran volum d’informació sobre l’arquitectura de fusta i sobre els elements mobiliaris utilitzats en la vida quotidiana d’aquestes poblacions

És famós el pont homònim del gran canal, construït 1588-91 per Antonio Ponte en substitució de l’antic de fusta del s XII

Indústries elèctriques i de la fusta Bisbat catòlic Conserva monuments gòtics i renaixentistes Juntament amb el municipi de Cergy conforma una entitat territorial anomenada Cergy-Pontoise

Constitueix un notable centre industrial, amb fàbriques d’accessoris d’automòbil, aparellatge elèctric, estampacions metàlliques, elaboració de xocolates, formatges i licors, indústria de la fusta, rellotgeria i adoberia de pells

Centre industrial siderúrgic d’una de les regions mineres més antigues del país el ferro hi és explotat des del 1702 hi ha també construcció de maquinària i té un combinat de fusta-asbest i química

És una petita i rústega església gòtica, del s XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel

Neix a la serralada d’Abakan i corre per la conca de Kuznetsk i la plana de la Sibèria Occidental Navegable fins a Tomsk, és utilitzat per al transport de fusta A la seva conca hi ha els jaciments de carbó de Kuzbass

Situada a l’àrea suburbana d’Estrasburg, a la riba de l’Ill, és centre industrial de la cervesa alsaciana Té una gran refineria de petroli a les proximitats Fabrica equips de manteniment industrial, frigorífics, canonades d’acer, maquinària d’obres públiques, productes alimentaris i treballs de la fusta

Indústria metallúrgica i rellotgera, treball de la fusta i indústries tèxtils, de tradició secular Fou centre del comtat de Montbéliard, formà part del regne de Borgonya i el 1397 passà a la casa de Württemberg El territori, conegut com a país de Montbéliard, passà definitivament a la corona francesa el 1801

Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria