Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
Calaurea
Illa
Illa grega, al nord del Peloponès, a la boca del golf Sarònic.
Avui és unida a l’illa de Boros Hi havia un temple dedicat a Posidó, on Demòstenes s’emmetzinà
Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon millenni aC,…
Borneo
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i…
cala de Talamanca
Cala
Platja
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…
es Vedrà
Julian Blake (CC BY 2.0)
Illa
Illa pròxima a Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, davant l’extrem sud-occidental de l’illa, la més alta de les que la volten (382 m alt.).
A l’extrem de ponent té l’anomenada Bestorre 182 m La llargària de l’illa és de 1500 m Des del 2002 forma part de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
Sant Francesc de Formentera
Poble
Poble i cap del municipi de Formentera, al centre del sector occidental de l’illa.
Sorgí al voltant de l’església fortalesa de Sant Francesc, construïda el 1726, a l’indret d’una antiga capella, que esdevingué una de les tres parròquies 1 850 h 1970 en què fou dividida l’illa el 1786
Míkonos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània
la Mola
Zona de llevant de l’illa de Formentera, voltada de penya-segats i la més alta de l’illa (202 m alt.), a la qual s’uneix per una llenca baixa i estreta de terreny.
Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa
Noirmoutier
Illa
Illa de l’Atlàntic, situada davant la Vendée, a l’actual País del Loira, França.
La ciutat més important és Noirmoutier-en-l’Île 4 518 h 1982 Unida pràcticament a la terra ferma durant la marea baixa, viu gairebé exclusivament dels recursos de la pesca i de les salines Ocupada pels romans a l’antiguitat, el 667 hi fou fundat un monestir Heri monasterium , que donà nom a l’illa i que fou habitat fins a l’època de la conquesta dels normands 820 Aquests hi romangueren fins al s X