Resultats de la cerca

Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est, a la zona on conflueixen les fronteres de Polònia, Ucraïna i…

Els seus pics principals són Les Ecrins 4 102 m, La Meije 3 893 m i Mont Pelvoux 3 496 m Hi ha un parc nacional

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la…

Neix al SW dels Alps Bernesos i desguassa per l’esquerra a l’Aare, més avall de Berna Hom hi ha format el pantà de Greyenzer See Lac de la Gruyère

Neix al vessant meridional dels Alps de Fischbach, a la regió d’Estíria Àustria Després de Graz, entra a Hongria i desemboca al Danubi per la dreta, passada la ciutat de Györ És navegable a l’últim tram

Neix als Alps i recorre, encaixat, les valls de Tignes i Tarentaise Abans d’arribar a Grenoble, on rep el Drac, passa pel Grésivaudan Desguassa al Roine, al nord de Valença, El curs superior és de règim nival, i l’inferior, nivopluvial

L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància