Resultats de la cerca

Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la Terra de Coats, en tota…

És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…

Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del segle XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al segle X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments artístics que hi són conservats…

La geografia Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l’actual departament de Maine i Loira Angers fou la capital Des d’un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions la de l’oest, constituïda per les roques cristallines del massís armoricà, i la de l’est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura alluvial És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el…

Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema

Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme

Construccions aeronàutiques Explotació de sofre

Antiga capital de l’Anjou, és un centre regional i mercat agrícola que es disputa la prioritat amb els de Nantes, Tours i Mans Alhora, s’hi ha desenvolupat un important centre industrial metallúrgia, electricitat, teixits, destillació de vins i licors, fotografia Université Catholique de l’Ouest, fundada el 1876 i Universitat Estatal Centre nacional de dansa contemporània Angers és també nus de comunicacions ferrocarril i carretera Antic centre polític dels andecaus , fou anomenada Iuliomagus en temps dels romans El 563 Xilderic I la prengué als saxons i l’annexionà al regne franc Al segle IX…

El castell, renaixentista, fou construït entre el 1547 i el 1552 per Philibert Delorme per a Diane de Poitiers, favorita d’Enric II Només en resta el portal d’entrada, l’ala esquerra i la capella, decorada amb baixos relleus de Jean Goujon Escultures i pintures de l’escola de Fontainebleau