Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
comtat d’Agosta
Història
Comtat que comprenia la ciutat siciliana d’Agosta (Augusta), creat per Frederic II de Sicília, el 1336, a favor de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, gonfanoner de Sicília, mort el 1348.
El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta
Agenès
Vall
Territori de Gascunya, a la vall de la Garona, centrat en la ciutat d’Agen.
Comtat des del segle IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment,…
Adul·lam
Ciutat
Ciutat estat de Canaan, a la vora de la qual hi havia unes coves on s’amagà David quan fugia de Saül.
Judes Macabeu, havent aplegat l’exèrcit, hi celebrà una assemblea per tal d’oferir un sacrifici expiatori per als qui moriren durant la batalla de Gòrgies, guanyada pels jueus
mar Adriàtica

Mar Adriàtica. Hvar, a la costa croata
© Fototeca.cat-Corel
Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE,…
vil·la Adriana

Vista de la vil·la Adriana
Luigi Tiriticco (CC BY 2.0)
Vil·la monumental que es feu construir (117 — 138 dC) a Tívoli (Laci), prop de Roma, l’emperador Adrià, qualificada com el Versalles de l’imperi Romà.
Se’n conserven ruïnes imponents, que reflecteixen els corrents arquitectònics i decoratius de la meitat del segle II dC
mur d’Adrià

Vista del mur d'Adrià i de la fortalesa romana d'Housesteads (Northumberland)
Militar
Fortificació militar construïda al N de Britània sota les ordres de l’emperador Adrià (122-127).
S'estenia des de l’estuari del Tyne fins al golf de Solway, amb una longitud de 117 km i tres línies de defensa Tingué per finalitat de protegir la Britània romana de les incursions provinents d’Escòcia
Admiralty Range
Serralada
Serralada de l’Antàrtida, que voreja la costa del Victoria Land i culmina 3 000 m d’altitud al mont Whewell.
Adiguèsia
República de la Federació Russa, situada a l’interior del kraj
de Krasnodar, a la plana que s’estén del riu Kuban als contraforts del Gran Caucas.
L’agricultura és el principal recurs econòmic gira-sol, tabac, ajudada per les manufactures La capital és Majkop Adiguèsia era el nom indígena de Circàssia , país annexionat a l’imperi rus el 1829 pel tractat d’Adrianòpolis Una part important dels seus habitants, anomenats circassians, txerkessos o adigués, emigrà a l’imperi otomà en 1858-64 i després del 1877 L' oblast’ autònoma fou creada el 1922 Dissolta l’URSS 1991, Adiguèsia esdevingué una república del nou estat rus
illa Adelaide
Illa
Illa de l’Antàrtida, al quadrant de Weddel, descoberta el 1832 per John Biscoe; forma part del territori antàrtic britànic.
Acte
Antic nom d’una península de la costa del golf Sarònic, a l’emplaçament de l’actual port del Pireu.