Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Coutances
Ciutat
Ciutat del departament de la Manche, a la Baixa Normandia, França, situada a la vora del riu Soullè, a l’àrea de bocage
.
Entre els seus monuments es destaca la catedral, gòtica s XIII
La Courneuve
Ciutat
Ciutat del departament de Sena-Saint Denis, a l’Illa de França, França.
Constitueix de fet un suburbi al nord-est de París té un caràcter eminentment industrial metallúrgia, construccions mecàniques, material ferroviari, indústria aeronàutica, aparellatge elèctric, productes farmacèutics, perfumeria i cosmètica Conserva una església del s XVI
Courbevoie
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, a l’Illa de França, França.
Constitueix, de fet, un suburbi del nord-oest de París Centre industrial construccions mecàniques, indústria electrònica i química i de serveis
Coudekerque-Branche
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, al Nord-Pas-de-Calais, França.
Constitueix, de fet, un suburbi del sud de Dunkerque Centre huller
Cotentin
Península de Normandia, França, al canal de la Mànega, entre la desembocadura del riu Vire i la badia de Saint-Michel.
Forma part del massís Armoricà, i la costa és rocallosa i trencada Les activitats són de tipus primari, centrades entorn del port comercial de Cherbourg
principat de Corvey
Història
Territori del Sacre Imperi, pertanyent al cercle del Baix Rin-Westfàlia, creat el 1203 damunt l’antiga abadia de Corvey (Corbeia Nova), sobre el Wesser, fundada el 822 per benedictins de Corbie (Picardia).
L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors
Còrsega

Vista de la vall de la Restonica i el llac Melo, Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…
Corn d’Or
Badia
Badia del Bòsfor que separa la part vella d’Istanbul del barri de Gàlata.
Cordillera Occidental
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud.
Forma la branca occidental dels Andes i va de la fossa d’Atrato Colòmbia a Bolívia Hi ha jaciments d’estany, argent i or