Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Berck
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, a la regió Nord-Pas-de-Calais, França.
golf del Lleó
Golf
Golf de la Mediterrània occidental.
S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses
Llenguadoc-Rosselló
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França que comprenia els departaments d’Aude, Erau, Gard, Losera i Pirineus Orientals.
La capital era Montpeller Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre de 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió Migdia-Pirineus i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània
vescomtat de Llemotges
Història
Territori feudal dins el comtat de Llemotges (o Llemosí), centrat en la ciutat homònima.
Fou cedit pel comte Ramon I de Tolosa i de Llemotges al seu fill Fulcoald I de Llemotges mort vers el 886, que el 852 ja havia estat associat pel seu pare al govern d’aquest comtat Fou succeït pel seu fill Hildebert I de Llemotges mort vers el 904, i aquest pel seu fill Hildegar I de Llemotges mort vers el 945, que hom considera el primer vescomte efectiu de Llemotges, car en realitat els anteriors eren comtes
Livry-Gargan
Ciutat
Ciutat de França, al departament de Sena Saint-Denis, a la regió parisenca.
Situada al NE de París, forma part de l’aglomeració d’aquesta ciutat És un nucli industrial maquinària agrícola, cotxes infantils
Lisieux
Ciutat
Ciutat del departament de Calvados, Normandia, França.
Té indústria tèxtil, alimentària i de fusteria Centre important pels seus monuments arquitectònics església gòtica de Saint-Pierre, dels s XII-XV palau episcopal, d’estil Lluís XIII, és també lloc de romiatges, en honor de santa Teresa de l’Infant Jesús, carmelitana de Lisieux
Lionès
Regió històrica de la França sud-oriental que limitava al N i al NE amb Borgonya, al SE amb el Delfinat, a l’W amb l’Alvèrnia i al S amb el Llenguadoc, la qual regió actualment comprèn els departaments de Loira i Roine i una petita part dels d’Ain i Alt Loira.
Correspon, així mateix a una part de l’antiga Gàllia Lugdunensis dels romans A la darreria del s IV fou repartida en quatre regions, les capitals de les quals foren, respectivament, Lió, Rouen, Tours i Sens Dividida per dues grans conques la del Saona-Roina i la del Loira, produeix vi al Beaujolais, fusta al Forez i carbó a Saint-Étienne, que també és nucli industrial La capital i el principal nucli urbà és Lió
Lió
Vista de la ciutat de Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…
Lilla
Regió administrativa
Capital del departament del Nord i de la regió administrativa d'Alts de França, al Flandes francès, França.
Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée, i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1182026 h 1999 Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S i les de motors d’automòbils, aeronàutica…