Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Jordà
Riu
Riu de Palestina (350 km).
Neix a l’Hermon, a la confluència de les fronteres d’Israel, el Líban i Síria, travessa el llac de Genesaret i desemboca a la mar Morta És el riu més important i més cabalós de la regió 37 m 3 /s, vital tant per a Jordània com per a Israel, que des del 1967 en controla pràcticament totes les deus En la Bíblia té, així mateix, un relleu considerable marca l’accés a la Terra Promesa segons els evangelis, Jesús hi fou batejat
illes Jòniques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Jònica que comprèn set grans illes (Corfú i Paxos, al N; Lèucada, Ítaca, Cefalònia, Zacint i Citera, al S) i nombrosos illots.
Constitueixen una regió administrativa de Grècia, dividida en els nomoí de Cefalònia, Corfú, Lèucada i Zacint 2 307 km 2 182 651 h
Jònia
Història
Nom antic de la regió habitada pels jonis que comprenia la part central de la costa oest de l’Àsia Menor, limitada al N per l’Eòlia i al S per la Cària.
Incloïa també algunes de les illes adjacents Tingué esplendoroses ciutats Focea, Clazòmenes, Efes, Priene, Milet, que organitzaren i fomentaren el comerç pels indrets més diversos, des de la Mediterrània fins a les riberes de la mar Negra
mar de Java
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre les illes de Borneo, Java i Sumatra.
L’estret de Karimata la uneix amb la mar de la Xina Meridional, i el de Sunda, amb l’oceà Índic La màxima profunditat és de 82 m
Iževsk
Ciutat
Capital de la República Federal dels Udmurts, Federació Russa.
Situada a la vora del riu Iž, és un dels centres siderúrgics més destacats del país
Ivry-sur-Seine
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França.
Situada a la riba del Sena, forma part de l’àrea suburbana de París
Iugoslàvia
Nom que rebé de 1929 a 2003 l’Estat del S d’Europa constituït el 1918, que ocupava la part central i N dels Balcans.
Comprenia els actuals estats de Sèrbia i Montenegro, Croàcia, Eslovènia i Macedònia Fins el 1991, any en què començà a desmembrar-se, l’estat limitava amb Itàlia i Àustria al NW, Hongria al N, Romania i Bulgària a l’E, Grècia i Albània al S i la mar Adriàtica a l’W La capital era Belgrad En el moment de la seva màxima extensió, la superfície era de 255804 km, i a final dels anys vuitanta la població era d’uns 23 milions d’habitants Des del 1946 fou una república socialista federativa La història Procés del conflicte bèllic a l’antiga Iugoslàvia Amb l’esfondrament de la monarquia…
Iturea
Història
Regió històrica de Palestina, al NE del llac de Galilea i al S de l’Hermon.
Ítaca

Vista de la badia de Vathí
Pitichinaccio (Creative Commons)
Illa
Illa grega de la mar Jònica, al nomós de Lèucada, a l’E de Cefalònia.
La capital és Vathí 1826 h Hi ha conreus de vinya i oliveres Hom la identifica com la pàtria d’ Ulisses , pel qual motiu ha estat objecte de recerques arqueològiques tendents a verificar les dades de l’ Odissea
Issy-les-Moulineaux
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França, situada al SW de París i a la vora del Sena.
Hi ha indústries químiques i electròniques, i produeix xampinyons