Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Siquem
Ciutat
Antiga ciutat del país de Canaan, entre les muntanyes de l’Ebal i el Garizim, situada uns 3 km a l’E de l’actual Nābulus
.
Coneguda ja al segon millenni aC com a capital d’un petit estat, la tradició en féu lloc de pas del patriarca Jacob i de la renovació de l’Aliança a l’hora de l’establiment dels israelites a la Terra Promesa Centre del regne del Nord, després de la mort de Salomó 931 aC, fou destruïda pels assiris 724 aC Lloc visitat pels pelegrins pel fet de trobar-se prop de la tomba del patriarca Josep i de l’anomenat pou de la samaritana, de què parla l’evangeli de Joan Entre les diverses excavacions que hi han estat fetes, les de l’any 1928 tingueren lloc sota el mecenatge de Francesc Cambó
Sippar
Ciutat
Antiga ciutat sumèria de Mesopotàmia, situada a la riba oriental de l’Eufrates, 32 km al S de Bagdad (l’actual Abū Habbah).
Documentada des del temps de Sargó I segle XXIV aC, el seu successor Narām-Sin hi aixecà un temple a Šamaš, que restauraren Hammurabi segle XVIII aC i el rei cassita Kurigalzu II 1351-1327 aC Conquerida per l’elamita Kutir-Nahhunte 1174 aC i per Teglatfalassar I ~1125, fou reconstruïda i engrandida per Nabu-apal-iddina ~880 aC, per Šamaš-šumi-ukin 668-648 aC, germà d’Assurbanipal, i pels sobirans de la dinastia neobabilònica o caldea Nabopolassar, Nabucodonosor II i Nabonid Conquerida pels perses 539 aC, entrà en decadència Les excavacions de Rassam 1881-82, de Scheil 1894 i d’Andrae i Jordan…
Sió
Turó
Turó occidental de Jerusalem on la tradició situa el Cenacle i la tomba de David.
Originàriament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat la ‘filla de Sió’, els seus habitants i tot el poble d’Israel els ‘fills de Sió’, expressions aplicades per la tradició cristiana a l’Església
les Simplègades
Mitologia
Nom donat pels antics grecs a uns esculls fabulosos, situats a l’entrada del Bòsfor, que, segons la llegenda, eren mòbils i topaven violentament entre ells per tal d’impedir el pas dels vaixells.
A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes
Simeto
Riu
Riu principal de Sicília (88 km).
Neix als monts Nebrodi, corre, en direcció N-S, a l’W de l’Etna, gira després a l’E i desguassa a la Mediterrània, al golf de Catània, al S de la ciutat Rep el Salso, el Dittaino i el Cornalunga
Titicaca

Vista del llac Titicaca
Mariano Mantel (CC BY-NC 2.0)
Llac
Llac de l’Amèrica del Sud.
És situat entre les repúbliques del Perú i Bolívia, a l’altiplà andí, a 3812 m Té una llargada màxima de 200 km i una amplada de 70 km La profunditat màxima és de 280 m i la superfície de 8300 km 2 , dimensions que el converteixen en el segon llac més gran de l’Amèrica del Sud, després del Maracaibo Al S, les penínsules de Copacabana i Taraco divideixen el llac en dues parts És alimentat per diversos rius Coata, Ilave, Ramis i Suches Té un emissari, el riu Desaguadero, que va a parar al llac Poopó Les illes més importants són la de Titicaca i la de Coachi Hi ha dues penínsules Copacabana, a…
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana, el règim del…
Tirso
Riu
Riu de Sardenya, el més important de l’illa (150 km).
Neix a l’altiplà de Buddusò, travessa l’illa de NE a SW i desemboca al golf d’Oristany
Tirint

Detall de la fortificació de Tirint
Corel / Robert Chadwick
Ciutat
Ciutat grega de l’època micènica, a la plana de l’Argòlida, al S d’Argos.
Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau reial i altres…
estret de Tīrān
Estret marí
Estret de la mar Roja, que la posa en comunicació amb el golf d’‘Aqaba, entre l’extrem meridional de la península del Sinaí i la península d’Aràbia.