Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Betània
Poble
Poble de Palestina, situat uns 5 km a l’est de Jerusalem, l’actual El-’āzarīye (corresponent al Lazarium dels antics itineraris), on segons l’Evangeli, Jesús feu ressuscitar Llàtzer i on hi hagué la casa de Marta i Maria.
Al segle IV hi fou construïda una basílica
Besançon
Ciutat
Capital del Franc Comtat i capital del departament de Doubs, França, a la vora dreta del riu Doubs.
Centre industrial indústria de rellotgeria, de bicicletes, d’automòbils i de teixits és també coneguda com a estació balneària És nus de comunicacions carretera, ferrocarril i un centre d’ensenyament superior Université de Franche-Comté, fundada l’any 1961 Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle segle XVI, la casa de la ciutat segle XVI, l’edifici de la prefectura segle XVIII, d’estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux 1778-84 El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d’una secció d’arqueologia, un fons…
Berzé-la-Ville
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a la Borgonya, França, situada al nord-oest de Mâcon.
A la capella del priorat cluniacenc que hi radica es conserven esplèndides pintures murals del s XII, unes de les més representatives de la pintura romànica francesa de fons obscurs
Berry
Província
Província de la França central repartida entre els departaments de Cher i de l’Indre, i part dels de l’Indre i Loira i del Loir i Cher.
Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815 fou…
Alderney
Illa
La més septentrional de les illes Anglonormandes, separada de la península de Cotentin pel Race d’Alderney (8 km2; 1.700 h).
El bestiar oví i el turisme en constitueixen els principals recursos econòmics La capital és Saint-Anne
altiplà d’Aldan
Altiplà
Altiplà de les terres altes de la Sibèria central, a la República Autònoma de Iacútia, al N dels monts Stanovoi, amb una altitud màxima de 2 100 m.
Constituït principalment per gneis i formacions granítiques, és drenat per afluents de l’Aldan Conté reserves minerals, principalment auríferes
baronia d’Alcamo
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1340, a Ramon de Peralta, comte de Caltabellotta.
En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica
Albano
Llac
Llac del cràter dels Monti Albani, al Laci, península itàlica, a 293 m d’altitud; la seva àrea és de 6 km 2
i té una profunditat de 170 m.
És anomenat també Lago di Castello
Alba Longa
Ciutat
Ciutat del Laci, actual Castel Gandolfo, fundada, segons la tradició, per Ascani, fill d’Enees.
D’ella procedia Ròmul, fundador mític de Roma Fou conquerida per Hostili Tullus, tercer rei de Roma, i restà com a metròpolis llatina