Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Beaune
L’edifici de l’Hospital de Beaune, del segle XV, actual museu de la població borgonyona
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França.
És el centre d’una àrea productora de vi La ciutat, de forma circular, és envoltada d’antigues muralles Sobresurten, a més, l’hospital s XV, construït per Nicolas Rolin, canceller de Borgonya, el museu del qual conté el políptic del Judici universal de Rogier van der Weyden ~1445, i l’església de Notre-Dame s XII, una de les millors produccions de l’escola romànica de la Borgonya
Beaulieu-lès-Loches
Poble
Poble de França, al departament d’Indre i Loira (1768 h [1982]).
Hi és remarcable l’abadia, fundada al s XI Hi fou signada la pau de Beaulieu , anomenada també de Monsieur , per la qual Enric III reconegué la llibertat de culte als protestants maig del 1576
Beaujolais
País de la regió històrica del Lionès, França, als contraforts nord-orientals del Massís Central.
Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà, per casament…
Beardmore
Glacera
Glacera de l’Antàrtida, que va de l’altiplà polar a la barrera de Ross.
Va de l’altiplà polar a la barrera de Ross Fou descoberta per EH Shackleton
Beauce
País de l’Illa de França, França, que s’estén entre el Loira i l’Eure.
És una extensa plana a la qual la coberta de llims argilosos permet una agricultura important, especialment de blat La població es concentra en grans pobles, i la terra és a mans de mitjans i de grans propietaris La capital i el mercat regional és Chartres
la Bastilla
Història
Fortalesa de París construïda al s. XIV i enderrocada durant la Revolució Francesa.
El cardenal Richelieu començà a utilitzar-la com a presó per a reus illustres o aristòcrates El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l’absolutisme reial, fou assaltada i presa pel poble de París La diada del 14 de juliol, aniversari d’aquest fet, fou declarada festa nacional l’any 1880
estret de Bass
Estret marí
Estret que separa Tasmània d’Austràlia (317 km de longitud i 224 km d’amplada); limitat a l’E per les illes King i Hunter i a l’W pel grup de les illes Furneaux, és ple d’esculls i de bancs de corall.
Fou descobert el 1798 per George Bass Hi ha jaciments de petroli
comtat d’Agosta
Història
Comtat que comprenia la ciutat siciliana d’Agosta (Augusta), creat per Frederic II de Sicília, el 1336, a favor de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, gonfanoner de Sicília, mort el 1348.
El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta
Adul·lam
Ciutat
Ciutat estat de Canaan, a la vora de la qual hi havia unes coves on s’amagà David quan fugia de Saül.
Judes Macabeu, havent aplegat l’exèrcit, hi celebrà una assemblea per tal d’oferir un sacrifici expiatori per als qui moriren durant la batalla de Gòrgies, guanyada pels jueus
vil·la Adriana

Vista de la vil·la Adriana
Luigi Tiriticco (CC BY 2.0)
Vil·la monumental que es feu construir (117 — 138 dC) a Tívoli (Laci), prop de Roma, l’emperador Adrià, qualificada com el Versalles de l’imperi Romà.
Se’n conserven ruïnes imponents, que reflecteixen els corrents arquitectònics i decoratius de la meitat del segle II dC