Resultats de la cerca

Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata segle X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan segle XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

La ciutat més important és Noirmoutier-en-l’Île 4 518 h 1982 Unida pràcticament a la terra ferma durant la marea baixa, viu gairebé exclusivament dels recursos de la pesca i de les salines Ocupada pels romans a l’antiguitat, el 667 hi fou fundat un monestir Heri monasterium , que donà nom a l’illa i que fou habitat fins a l’època de la conquesta dels normands 820 Aquests hi romangueren fins al segle X

Format al final del segle X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del segle XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira

Als segles VII i VIII es concretà a l’E del Rin i a l’alt Danubi al N del llac de Constança i a l’E de Baviera Entrà a formar part del regne franc de Borgonya al segle VI d’Austràsia, Baviera, al segle IX i de l’imperi francogermànic convertida en ducat al segle X, desaparegué el 1096 en ésser repartida entre el Zähringen i els Staufen Algunes llengües romàniques n'han derivat el nom modern corresponent a una gran part del que fou imperi germànic

Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48

El 1263 fou confiscat als seus descendents pel rei d’Anglaterra i donat a Amanieu VII, senyor d’Albert Labrit

Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…

És unida a la riba esquerra pel pont Fabricio, construït el 62 aC, i la riba dreta pel pont Cestio 46 aC És un illot baix i allargassat uns 300 m de llarg per 80 d’ample, dedicat antigament al culte d’Esculapi, que tenia el temple on actualment hi ha l’església de San Bartolomeo Aquesta, edificada per Otó III, a la fi del segle X, en honor de sant Adalbert de Praga, fou destruïda per una inundació 1557, i refeta totalment i consagrada a sant Bartomeu se'n conserva el campanar romànic i un mosaic dels segles XII-XIII Hi ha també l’església de San Giovanni Calibita restaurada el 1741 i l’…

Situada prop l’aiguabarreig dels rius Orge i Sena és centre industrial refineria de metalls no fèrrics, indústria cervesera i alimentària Conserva una església amb campanar romànic del segle XII