Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Waššukkani
Història
Capital de l’antic regne de Mitanni, situada probablement prop de les fonts del Khabur, al nord de Mesopotàmia.
Fou conquerida pels hitites sota Šuppiluliumaš I 1355 aC, i finalment fou incorporada a l’imperi assiri ~1336 aC
Eufrates
El riu Eufrates, un dels grans rius mesopotàmics, en el seu curs superior, a l’Anatòlia Oriental
© Corel Professional Photos
Riu
Riu del sud d’Àsia (2.760 km de llargada i 765.000 km2 de conca).
Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’ampla plana de…
ducat d’Atenes

Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© Fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al segle VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al segle IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat Després de la…
Caudium
Ciutat
Antiga ciutat del Samni, que correspon a l’actual Montesarchio, entre Benevent i Càpua.
Prop seu, al congost conegut per Forques Caudines Furculae Caudinae , durant la segona guerra samnita 322 aC, els romans sofriren una greu derrota i s’hagueren de sotmetre a una pau humiliant les tropes romanes foren obligades a passar per sota un jou en retirar-se del Samni D’aquí ve l’expressió passar per les forques caudines , és a dir, ésser obligat a suportar unes condicions humiliants
Boulogne
Ciutat
Ciutat del departament de Pas de Calais, al Bolonès, França, vora el canal de la Mànega.
Nucli pesquer desenvolupat en un antic nucli fortificat, té indústries derivades de la pesca, i drassanes És port d’escala en la ruta de la mar del Nord i estació balneària La part alta de la ciutat conserva les muralles segle XIII i el seu beffroi Antiga capital de la tribu celta dels mòrins, els romans construïren prop la ciutadella de Bonònia que donà el nom a l’actual ciutat una fortalesa Gesoriacum , utilitzada com a pont per a conquerir Bretanya Durant l’edat mitjana esdevingué capital del comtat de Boulogne, annexat a la corona francesa en temps de Lluís XI 1477 Durant la Guerra dels…
Barumini
Poblat de la cultura nuràgica de Sardenya, 60 km al N de Càller, completament excavat, el més ben conegut d’aquesta cultura.
És un conjunt de cases de planta rodona al voltant d’una torre nurag central Fou habitat des del 1500-1400 aC fins a l’època romana Fou excavat per Lilliu 1951-56
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII quan pel…
comtat de Sponheim
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, creat al segle X a ambdós costats del Mosel·la.
A la mort 1223 del comte Godofred III sorgiren tres línies la dels comtes de Sponheim-Starkenburg , dita Comtat posterior , la dels comtes de Sponheim-Kreuznach , dita Comtat anterior , i la dels comtes de Sponheim-Blankenberg Aquesta darrera se subdividí en les branques dels comtes de Sponheim-Heinsberg i dels comtes de Sponheim-Lewenberg
Auxerre
La catedral d’Auxerre (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles el Temerari…