Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Alfortville
Ciutat
Ciutat de la regió de l’Illa de França, al departament de Val-de-Marne, 2 km al SE de París.
Centre industrial gas natural, vidre i química
Alfama
Barri
Barri de Lisboa, vora el Tejo, constituït per carrers estrets, sinuosos i escalonats on es troben alguns edificis històrics, entre ells la catedral, que ha sobreviscut a terratrèmols i a focs, l’església de São Vicente, d’estil renaixentista, on hi ha el mausoleu de la casa de Bragança, i el castell de São Jorge, en un turó que domina el barri.
patriarcat d’Alexandria
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies copta i melquita catòliques, i copta i bizantina ortodoxa (resident al Caire des del s XI).
L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili de…
Alexandre I
Illa
Illa de l’Antàrtida occidental, a la mar Bellingshausen, separada de la terra de Graham per l’estret King Georg VI.
Fou descoberta el 1821 per Bellingshausen
Alèsia
Ciutat
Ciutat fortificada dels gals, al turó d’Auxois (Les Laumes, Borgonya), darrer punt de resistència de les tropes de Vercingètorix davant Juli Cèsar.
La caiguda d’Alèsia, l’any 51 aC, permeté als romans el domini de les Gàllies El lloc fou identificat i excavat al segle XIX
ducat d’Alençon
Història
Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.
El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de Valois-Angulema, germana del…
Alençon
Ciutat
Ciutat de la regió de la Baixa Normandia, França, capital del departament d’Orne, vora el Sarthe.
Coneguda especialment per l’escola de puntes i randes anomenades d’Alençon, també és un nucli industrial filats de lli i de cànem, porcellanes, indústries elèctriques i un centre de comunicacions carreteres, ferrocarril
Chatelleraut
Ciutat
Ciutat del departament de Vienne, al Poitou, França.
Situada al nord de Poitiers, prop de la confluència del Clain amb el Vienne Té indústria tèxtil, de construccions mecàniques i elèctriques i foneries
Châteauroux
Capital del departament d’Indre, al Berry, França.
Situada vora el riu Indre Mercat agrícola, nucli industrial indústria metallúrgica, mecànica, tèxtil, alimentària i centre administratiu i comercial
Charolais
Regió de Borgonya, França, prolongació septentrional del Massís Central.
L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El 1684 passà als…