Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Saint-Acheul
Suburbi d’Amiens, a la Picardia, França.
Antigament hi existí un convent d’augustinians, més tard collegi de jesuïtes, que es féu cèlebre durant la Restauració En pren nom una cultura prehistòrica Acheulià
Rochefort
Ciutat
Ciutat del departament de Charente Marítim, al Poitou, França.
És situada a la costa oest i a la riba dreta del riu Charente Antigament fou una important base naval i avui és un centre industrial actiu indústries mecàniques, aeronàutiques, drassanes, fàbriques de betum És una antiga base naval construïda per Colbert 1666
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
Tèspies
Ciutat
Antiga ciutat grega de Beòcia.
Situada al peu de l’Helicó, prop de l’actual Erimo Kastro, conserva restes dòriques dels temples d’Apollo i les Muses Vers l’W, a la vall del Permeso, hom ha descobert les bases de l’altar de les Muses, d’època hellenística, voltat antigament pel bosc sagrat, adornat d’estàtues famoses —entre d’altres, un Eros de Praxíteles— que Constantí féu treure
Quirinal
Turó
Un dels set turons de Roma, el més septentrional, al cim del qual, a l’antigor, hi havia un temple dedicat al déu Quirí
.
Sota August esdevingué, junt amb el Viminal, la sisena regió de la ciutat Antigament hi havia encara els jardins de Sallusti i les termes de Dioclecià i Constantí El 1574 Gregori XIII hi convertí la villa d’Hipòlit d’Este en l’actual palau del Quirinal Començat d’acord amb els projectes de Flaminio Ponzio, fou acabat per Maschernino, DFontana, Bernini i FFuga Precedida d’un gran pati fortificat, la façana és d’estil dòric i, a l’interior, conté frescs de Melozzo de Forlì, de GLanfranco i de CSaraceni Convertit en residència dels reis 1870, és actualment el palau del president de…
Isola Tiberina
Illa
Petita illa al mig del riu Tíber, a Roma.
És unida a la riba esquerra pel pont Fabricio, construït el 62 aC, i la riba dreta pel pont Cestio 46 aC És un illot baix i allargassat uns 300 m de llarg per 80 d’ample, dedicat antigament al culte d’Esculapi, que tenia el temple on actualment hi ha l’església de San Bartolomeo Aquesta, edificada per Otó III, a la fi del segle X, en honor de sant Adalbert de Praga, fou destruïda per una inundació 1557, i refeta totalment i consagrada a sant Bartomeu se'n conserva el campanar romànic i un mosaic dels segles XII-XIII Hi ha també l’església de San Giovanni Calibita restaurada el 1741 i l’…
Apòtetes
Lloc prop del mont Taíget on els espartans solien abandonar, antigament, els infants malalts o deformes.
Orleanès
Història
Regió històrica de França centrada a Orleans, que comprèn aproximadament els departaments de Loiret, Loir i Cher, Eure i Loir i part de Essone, Yvelines, Val-d’Oise, Yonne i Nièvre.
És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les mecàniques,…
Australàsia
Nom donat antigament al conjunt de les terres situades al sud d’Àsia i després fet extensiu a tot Oceania.
Actualment rep aquest nom la unió d’Austràlia, Nova Zelanda i, generalment també, Nova Guinea
Caldea
Història
Nom que hom donava antigament, abans del desxiframent de l’escriptura cuneïforme sumèria, al país de Sumer, a la Baixa Mesopotàmia.
La mateixa Babilònia de l’última època rep sovint el nom de Caldea, pel motiu de la dinastia regnant