Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Saint-Dié
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament dels Vosges, França, a la riba esquerra del Meurthe.
És mercat i té indústries tèxtils i mecàniques Hi existiren una cèlebre escola geogràfica i una de les més antigues impremtes del món, on fou editada la Cosmographiae introductio de Waldseemüller 1507
Alapajevsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sverdlovsk, situada als contraforts dels Urals centrals.
Centre industrial siderúrgic d’una de les regions mineres més antigues del país el ferro hi és explotat des del 1702 hi ha també construcció de maquinària i té un combinat de fusta-asbest i química
riu de Margalida
Riu
Afluent, per la dreta, de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu collector prop de Bossost A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida , de blenda, deixades d’explotar cap al 1950
Alts de França
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
Comprèn els departaments de Somme, Oise, Aisne, Nord i Pas-de-Calais La capital és Amiens En vigor des del gener del 2016, fou creada amb la fusió de les antigues regions administratives de la Picardia i de Nord-Pas-de-Calais
Charleville-Mézières
Capital del departament d’Ardenes, França.
El 1966 fou creat aquest municipi per l’annexió de les ciutats veïnes de Charleville, Étion i Mézières, a més dels nuclis de Montcy, Saint-Pierre i Mohon Té indústria metallúrgica i és un actiu centre de serveis Mézières conserva restes de les antigues fortificacions
Xampanya-Ardenes
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments d’Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne La capital era Châlons-sur-Marne Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives de Lorena i Alsàcia en la de Gran Est
Poitou-Charentes
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena La capital era Poitiers Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives occitanes d'Aquitània i el Llemosí en la regió de Nova Aquitània
Beaune
L’edifici de l’Hospital de Beaune, del segle XV, actual museu de la població borgonyona
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França.
És el centre d’una àrea productora de vi La ciutat, de forma circular, és envoltada d’antigues muralles Sobresurten, a més, l’hospital s XV, construït per Nicolas Rolin, canceller de Borgonya, el museu del qual conté el políptic del Judici universal de Rogier van der Weyden ~1445, i l’església de Notre-Dame s XII, una de les millors produccions de l’escola romànica de la Borgonya
Occitània
Regió administrativa
Regió administrativa de França, a la part centre-sud de l’Estat.
La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània pròpiament dita, a més del territori català
mines de Vetera
Vall
Mines de ferro del municipi de Cortsaví (Vallespir), prop de la torre de Vetera
.
Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya