Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Veïs
Ciutat
Antiga ciutat etrusca, situada prop de l’actual Isola Farnese.
En lluita secular amb Roma, fou presa i destruïda per MFCamil 369 aC després d’un setge de deu anys Reedificada, continuà essent pròspera És cèlebre, entre altres coses, pels seus escultors en procedeix una famosa estàtua d’Apollo Sota l’imperi esdevingué municipi sense interès De la ciutat romana es conserven mosaics, banys i fonts Les tombes van des de l’edat del ferro fins a l’època imperial
Vltava
El riu Vltava al seu pas per la ciutat de Praga
© B. Llebaria
Riu
Riu de Bohèmia, afluent de l’Elba per l’esquerra (435 km).
Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast
Sais
Ciutat
Antiga ciutat egípcia, situada 144 km al SE d’Alexandria, que correspon a l’actual Ṣā al-Ḥaǧar.
Malgrat alguns indicis favorables a la seva existència en el Regne Antic 2686-2181 aC, no apareix esmentada en les fonts egípcies fins el Regne Mitjà 2040-1786 aC No començà, però, a destacar-se fins a la dinastia XXIV, quan el faraó Tefnakht ~720 aC en féu la seva seu Capital del nomós V del Baix Egipte durant la major part de la història faraònica, ho fou també de tot el país sota la dinastia XXVI 664-525 aC, que donà nou impuls a la política egípcia i a l’art, i la XXVIII 404-399 aC, que expulsà els perses d’Egipte El període ptolemaic 323-30 aC marcà la fi de la seva preeminència política…
Mesopotàmia
Dignatari, pintura mural d’època cassita, procedent del palau de Dur-kuri-galzu
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona deltaica,…