Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mar de Davis
Mar
Mar de l’oceà Índic que s’estén des de les regions glaçades de West i de Shackleton fins a les terres de Wilhelm II i de Queen Mary, a l’Antàrtida.
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
costa de la Reina Maria
Part de la costa de l’Antàrtida compresa en la mar de Davis a l’oceà Índic.
Fou descoberta per Douglas Mawson 1911-14
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement segles X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai…
terra de la Reina Maria
Regió costanera de l’Antàrtida, entre el cap Filchner i el cap Hordern, oberta a la mar de Davis.
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…