Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Brie
Vall
País del nord de França, situat a la conca parisenca, que s’estén entre les valls del Sena i del Marne i comprèn aproximadament la part central del departament de Sena i Marne, la meridional del d’Aisne i l’occidental del de Marne.
La regió, dividida en Brie Champenoise , al nord-est, i Basse Brie , al sud-oest, és essencialment agrícola a les àrees baixes i forestals amb aprofitament de pastures a les més altes La ramaderia és un altre recurs important, amb petites indústries derivades indústria lletera, fabricació del formatge de Brie , de llet de vaca, semblant al camembert
Fécamp
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a Normandia, França, al Pays de Caux.
S'estén des de la costa fins a 3 km terra endins, per una vall estreta vorejada per alts turons És un port pesquer arengades, bacallà Hi ha construcció de barques, indústries derivades de la pesca conserves i accessòries ormeigs de pesca, destilleries de licors ¦ bénédictine, indústria alimentària, de filats i teixits de lli i cotó i mecànica general L’església de l’antiga abadia benedictina és del s XII
Angoumois
Regió de la França atlàntica, avui compresa aproximadament dins els límits del departament de Charente.
Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema
Boulogne
Ciutat
Ciutat del departament de Pas de Calais, al Bolonès, França, vora el canal de la Mànega.
Nucli pesquer desenvolupat en un antic nucli fortificat, té indústries derivades de la pesca, i drassanes És port d’escala en la ruta de la mar del Nord i estació balneària La part alta de la ciutat conserva les muralles segle XIII i el seu beffroi Antiga capital de la tribu celta dels mòrins, els romans construïren prop la ciutadella de Bonònia que donà el nom a l’actual ciutat una fortalesa Gesoriacum , utilitzada com a pont per a conquerir Bretanya Durant l’edat mitjana esdevingué capital del comtat de Boulogne, annexat a la corona francesa en temps de Lluís XI 1477 Durant la Guerra dels…
República dels Komis
República de la Federació Russa.
La capital és Syktyvkar Situada al NE de la Rússia europea, forma part de la plana russa A l’E l’Ural constitueix el límit de la república, i al S unes petites elevacions fan la divisòria d’aigües entre les conques del Kama i del Vyčegda Al centre hi ha les muntanyes Timan El clima és continental fred, amb precipitacions anuals d’uns 500 mm i temperatures mitjanes de -16°C 0°C al gener i 16,8°C al juliol a Syktyvkar i -20,6°C al gener i 12,4°C al juliol a Vorkuto La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Pečora, amb els seus afluents l’Izma i l’Usa, el Mezen i el Vyčegda La vegetació…
Bretanya
El cap Frehel, a l’abrupta costa septentrional de la Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…