Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
vescomtat de Maremne
Història
Vescomtat (anomenat Maritima, en llatí) del comtat de Gascunya creat al segle X i donat al fill del vescomte Aner I de Gascunya, Sauc I (mort després del 1025).
El 1263 fou confiscat als seus descendents pel rei d’Anglaterra i donat a Amanieu VII, senyor d’Albert Labrit
baronia de Calatafimi
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392, amb la baronia d’Àlcamo, a Jaume de Prades.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents
comtat i principat de Hohenzollern-Hechingen
Localitat
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia, pertanyent als Hohenzollern, format el 1575 pel comte Eitel Frederic I (mort el 1605) sobre la localitat de Hechingen.
Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona
vescomtat de Sanluri
Geografia històrica
Senyoria feudal sarda que el 1479 Perot de Castellví i Tolsà comprà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon
vescomtat de Salt
Història
Territori feudal a la Chalossa, dependent del ducat de Gascunya i format al s XI.
El primer vescomte documentat és Ramon I mort després del 1028, fill del vescomte Anerils I de Lavedan vescomtat de Lavedan Vers el 1135 el vescomte Fort Aner I de Salt es féu vassall dels vescomtes de Bearn, i els seus descendents deixaren el títol vescomtal per a adoptar el de senyors de Salt
comtat de Lodeva
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat homònima.
Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents
comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia.
El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849
baronia de Palagonia
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó.
La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709
comtat de Caserta
Història
Territori feudal erigit a la primera meitat del s XII per Roberto di Lauro.
El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne
Charolais
Regió de Borgonya, França, prolongació septentrional del Massís Central.
L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El…