Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
ducat de Borbó
Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…
comtat de Barby
Història
Territori del Sacre Imperi que formava part del cercle de l’Alta Saxònia regit pels senyors de Barby, pertanyents a una branca dels comtes d’Arnstein.
Fou convertit en comtat de l’imperi el 1497 En extingir-se els comtes de Barby 1652, el territori fou repartit entre els ducs de Saxònia-Weissenfels, els ducs d’Anhalt-Zerbst i el ducat de Magdeburg
principat d’Eisenach
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alta Saxònia.
Vers el 1150 passà als landgravis de Turíngia, i fou la residència d’una branca de la línia ernestina de la casa ducal de Saxònia Més tard 1644 pertangué a la branca dels ducs de Saxònia-Weimar, que esdevingueren 1741 ducs de Saxònia-Weimar-Eisenach
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’…
baronia de Roccapalumba
Història
Jurisdicció feudal a Sicília confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715.
El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro
comtat de Brussel·les
Història
Demarcació feudal el primer titular de la qual fou Lambert I de Hainaut el barbut
, primer comte de Lovaina (mort el 1015).
Seguí les mateixes vicissituds d’aquest comtat, que passà als ducs de Brabant
ducat de Gottorp
Història
Antic ducat danès, centrat en el castell homònim, a Slesvig.
Des del 1544 fou residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp ducat de Slesvig-Holstein
Argentan
Municipi i capital de districte del departament de l’Orne, a la Baixa Normandia, França.
Disputada des de l’època feudal pels ducs de Normandia i pels Plantagenet, el 1204 Felip II l’incorporà a França
comtat de Cammarata
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida, el 1364, a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale
Uckermark
Territori alemany, al Brandenburg nord-oriental, a l’esquerra del baix Oder, amb capital a Prenzlau.
Hi predominen els terrenys morènics i els boscs Antic hàbitat de tribus eslaves i possessió, després, dels ducs de Pomerània, el 1250, sota domini germànic, fou unit a Brandenburg