Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Ré
Illa
Illa de l’Atlàntic, al departament francès de Charente Marítim, a l’W de La Rochelle, que formà part de l’antiga província d’Aunis.
A l’edatmitjana pertangué a Aquitània i fou anglesa del 1154 al 1242
Parthenay
Ciutat
Ciutat del departament de Deux-Sèvres, al Poitou-Charentes, França, situada a 40 km a l’oest de Poitiers.
Mercat agrícola, amb metallisteries i fusteries A l’edatmitjana fou una senyoria feudatària d’Aquitània i del Poitou, i conserva d’aquell temps interessants mostres arquitectòniques
Maurienne
Vall
Vall dels Alps francesos, a la Savoia, solcada pel riu Arc, la força del qual és aprofitada per algunes indústries metal·lúrgiques i químiques.
Utilitzada ja a l’edatmitjana com a lloc de pas, avui hi passen un ferrocarril i una carretera que comunica França amb Itàlia Col du Mont Cenis
Romans-sur-Isère
Ciutat
Ciutat del Delfinat, al departament de Drôme, França, situada a l’Isère inferior.
Indústria especialitzada en la fabricació de sabates n'existeix un museu Fou, a l’alta edat mitjana, centre del Delfinat, integrat a França el 1349 Església romanicogòtica de Sant Bernat i alguns edificis gòtics i renaixentistes
Sarrebourg
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament del Mosel·la, França.
Indústries del vidre Existent a l’època romana, fou a l’edatmitjana una de les principals bases del bisbat de Metz a la vall alta del Saar Integrada a la Lorena als s XV-XVI, passà a França el 1766
Cataló
Història
Castell imaginari situat, bé a Gascunya, bé a Guiena, del qual hauria sortit el llegendari Otger Cataló
per a la conquesta del territori que hauria d’ésser anomenat, per aquest fet, Catalunya
.
El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edatmitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica
Armentières
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, vora el riu Leie.
És famosa des de l’edatmitjana per l’artesania del lli, indústria que encara perdura, juntament amb la tèxtil cotonera i la del jute Altres activitats a destacar són la construcció de maquinària, la caldereria i la indústria cervesera a l’àrea circumdant destaca l’agricultura, essent el lli un dels principals conreus
Barri Llatí
Barri
Barri del centre de París situat a l’esquerra del Sena, al voltant de la Universitat de la Sorbona.
Per la seva tradició estudiantil, concentra una extensa oferta universitària Universitat Panthéon-Assas, Campus de Jussieu, biblioteca Sainte-Geneviève, Escola Normal Superior, etc i cultural Theâtre de l’Odéon i Museu de Cluny Té també monuments destacats, com el Panteó i el palau i els jardins de Luxemburg, seu del Senat francès L’origen del topònim es remunta a l’edat mitjana quan el llatí era la llengua acadèmica utilitzada per les escoles universitàries installades a la zona
Cherbourg
Ciutat
Ciutat del departament de Manche, a la Baixa Normandia, França, situada a l’extrem de la península de Cotentin, a la costa de la Mànega.
Ciutat eminentment portuària i comercial, és també una base naval militar L’àrea suburbana té prop de 80 000 habitants La indústria és molt relacionada amb l’activitat marítima hi ha també construcció de maquinària agrícola i indústries de la confecció Durant tota l’edatmitjana fou molt disputada entre els francesos i els anglesos Sota Lluís XVI començà la construcció d’un dic, que no fou inaugurat fins el 1858 Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué una important base alemanya
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edatmitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’…